La raça bovina menorquina va arribar a l’illa amb els primers pobladors durant l’època talaiòtica, un poble de la Mediterrània que donava culte al brau o toro.
Durant molt temps coneguda com “Mahonesa”, fou fins fa poc més d'un segle el boví predominant de l’illa. Amb la importació de races per a la producció làctia durant el segle XX, el cens de vaques menorquines va disminuir fins a pràcticament desaparèixer.
Fou a partir dels anys 60 i 70, en part gràcies a l’esforç de la família Seguí, que millorà la seva popularitat i cresqué el nombre d’exemplars.
La raça actual de vaca menorquina deriva del tronc racial Turdetà o roig convex, distribuït per la meitat nord de la Mediterrània seguint el pas de la cultura del vas campaniforme, segons la teoria de l’expansió mediterrània del boví roig convex. I està emparentada amb la raça Marinera, ara desapareguda i que habitava en el llevant espanyol.
En qualsevol cas, s’ha de considerar l’ampli mestissatge ocasionat per la varietat de races que es varen introduir a l’illa durant les contínues dominacions.
"La raça menorquina és única al món. Jo no sé si es trobaria altra raça que resistís les condicions de vida a les quals està sotmesa la menorquina, i sobretot que rendís tants productes..."
És una raça d'aptitud mixta, semblant a les grans races franceses o centreeuropees:
La producció làctia es destina fonamentalment a l’elaboració de formatge, que es comercialitza com a producte de gran qualitat.Al voltant del 70% dels exemplars posseeixen l’al•lel B, responsable de la producció de k-caseïna que optimitza la producció de formatge. Un percentatge elevadíssim comparat per exemple amb la Frisona (4%). I l’al•lel C, molt poc comú a la resta de races europees.
El 2005 l'associació crea la marca de qualitat "Vermella Menorquina" amb l'objectiu de garantir la traçabilitat i qualitat de la carn de boví de raça.
És una raça de fàcil maneig i molt tranquil·la. Qualitats molt valorades que fan que alguns ramaders incorporin aquesta raça per desintesificar les seves ramaderies de boví lleter.
La reproducció es realitza generalment per munta natural i presenta bons índex de fertilitat, amb una mitjana de 0,9 parts anuals i un percentatge de parts viables proper al 100%.
La base de l’alimentació és el pastoreig. A Menorca es practica un sistema de rotació a les denominades “tanques”, a les quals creix una gran varietat de flora. La raça està completament adaptada a les variacions del clima illenc i resisteix excepcionalment durant les èpoques d’escassetat.
La vaca menorquina és una eina clau en la conservació del medi ambient de l'illa, del qual en forma part de manera quasi indivisible.
