La raça bovina menorquina va arribar a l’illa amb els primers pobladors durant l’època talaiòtica, un poble de la Mediterrània que donava culte al brau o toro.
Durant molt temps coneguda com “Mahonesa”, fou fins fa poc més d'un segle el boví predominant de l’illa. Amb la importació de races per a la producció làctia durant el segle XX, el cens de vaques menorquines va disminuir fins a pràcticament desaparèixer.
Fou a partir dels anys 60 i 70, en part gràcies a l’esforç de la família Seguí, que millorà la seva popularitat i cresqué el nombre d’exemplars.
La raça actual de vaca menorquina deriva del tronc racial Turdetà o roig convex, distribuït per la meitat nord de la Mediterrània seguint el pas de la cultura del vas campaniforme, segons la teoria de l’expansió mediterrània del boví roig convex. I està emparentada amb la raça Marinera, ara desapareguda i que habitava en el llevant espanyol.
En qualsevol cas, s’ha de considerar l’ampli mestissatge ocasionat per la varietat de races que es varen introduir a l’illa durant les contínues dominacions.
"La raça menorquina és única al món. Jo no sé si es trobaria altra raça que resistís les condicions de vida a les quals està sotmesa la menorquina, i sobretot que rendís tants productes..."
És una raça d'aptitud mixta, semblant a les grans races franceses o centreeuropees:
La producció làctia es destina fonamentalment a l’elaboració de formatge, que es comercialitza com a producte de gran qualitat.Al voltant del 70% dels exemplars posseeixen l’al•lel B, responsable de la producció de k-caseïna que optimitza la producció de formatge. Un percentatge elevadíssim comparat per exemple amb la Frisona (4%). I l’al•lel C, molt poc comú a la resta de races europees.
El 2005 l'associació crea la marca de qualitat "Vermella Menorquina" amb l'objectiu de garantir la traçabilitat i qualitat de la carn de boví de raça.
És una raça de fàcil maneig i molt tranquil·la. Qualitats molt valorades que fan que alguns ramaders incorporin aquesta raça per desintesificar les seves ramaderies de boví lleter.
La reproducció es realitza generalment per munta natural i presenta bons índex de fertilitat, amb una mitjana de 0,9 parts anuals i un percentatge de parts viables proper al 100%.
La base de l’alimentació és el pastoreig. A Menorca es practica un sistema de rotació a les denominades “tanques”, a les quals creix una gran varietat de flora. La raça està completament adaptada a les variacions del clima illenc i resisteix excepcionalment durant les èpoques d’escassetat.
La vaca menorquina és una eina clau en la conservació del medi ambient de l'illa, del qual en forma part de manera quasi indivisible.
La Ramaderia de Menorca - M.Rossell i Vilà
